PARES MESTRES

Sóc mestra. El primer any de vida de les meves filles vaig haver de deixar la feina per atendre-les. Quan passo dies i nits, una setmana, amb els meus alumnes, de colònies, intercanvis escolars..., algú ha d'atendre les meves filles tot el dia. No em queixo del calendari, és una motivació extra que m'ofereix la meva professió. Quan faig formació a l'estranger he d'organitzar on i amb qui es queden, ja que el pare treballa. A l'escola fem seminaris fins les vuit del vespre. Molts dies només puc compartir amb elles l'esmorzar. Passo deu hores a l'escola. La majoria de mestres treballem fins a finals de juliol o fem formació. A partir del 22 de juny tenim una situació familiar per resoldre. Ens incorporem l'1 de setembre, com molts pares treballadors. Per exemple, aquest cap de setmana el dedico a l'escola. No em queixo, em satisfà compartir quelcom més amb els alumnes i famílies. 

No és la intenció d'aquesta carta consolar ningú, ni queixar-me dels meus problemes de mare treballadora, només compartir-los amb ànim positiu. Mares i pares mestres patim les mateixes dificultats per conciliar vida familiar i laboral que els altres, o més. No ens enganyem, el calendari escolar no és el problema, ni la solució.La Vanguardia, 2011